dijous, 7 de maig del 2009

L'època de la tolerància

Ara tothom parla de fomentar la tolerància, sembla que ser tolerant sigui la major de les virtuts avui dia. Però, què és tolerar? Segons el diccionari de l'Enciclopèdia catalana, és "Suportar en els altres (quelcom que hom desaprova), usant indulgència, no prohibint-ho o no impedint-ho".

En la majoria dels casos sí és cert que hem de ser indulgents (tolerants), però, ho hem de ser sempre? És que hem de ser tolerants i indulgents amb la ideologia nazi, amb la pederàstia o amb el masclisme? Sincerament, crec que no. Què serà de la nostra societat si permitim que alguns es dediquin a matar la gent per ser diferent o a violar els nens?

Un gran home ja em va dir un dia que s'han de respectar les persones, però no les seves ideologies o manera de vida si aquestes són censurables.

Molta gent em diu que respectar no és compartir. I, en efecte, així és. No comparteixo els ideals del PP, però els respecto i m'encanta disctir amb militants argumentant i respectant la seva opinió (sempre que estigui ben raonada). En canvi, ni comparteixo ni respectaré mai els nazis, els masclistes o els pederastes. Com he de respectar algú que fa un mal reconegut a la societat?? Si veig un home violant una nena de 8 anys, segons la definició de tolerar, no ho he de prohibir ni d'impedir. Us quedaríeu sense fer res usant indulgència?? Digueu-me intolerant, però jo trucaria la policia i ho intentaria impedir.

Si això és ser intolerant, estic ben orgullosa de ser-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada