El camí cap al no res

Coneixes algú i, després de molt de temps d'estar esperant no sé què de la gent, vols veure en aquesta persona les qualitats que et facin oblidar aquella altra a qui encara no has aconseguit borrar de la teva ment. Vols trobar qualitats fins i tot millors que les que tenia l'altra persona, però les té realment? No ho saps, perquè estàs més ocupat concentrant-te per no dir el nom d'aquella dona increïble que et va deixar emprenta, que en conèixer la d'ara, amb la imatge que t'has fet d'ella en tens prou.

Aquestes coses només poden funcionar si, afortunadament, la imatge que tens d'ella correspon a la real o si l'altra persona està tan convençut de que allò vostre pot funcionar que et dóna el temps que calgui. Però això no sol passar, no és gaire habitual. I, llavors, arriba el dia en que l'altra persona et diu que cap d'aquestos dos és el seu cas, que no li agrades i que no és, ni molt menys, qui tu pensaves que era.

Aquest dia et sents decebut, perquè, clar, aquesta era la persona que t'havia de fer oblidar aquella altra que, amb tota la bona intenció del món, tant mal et va fer i, ara, et trobes amb que mai ho farà. A més de decepció també sents que ets estúpid i t'emprenyes molt pensant: "com m'ha pogut enganyar aquesta a mi??" La resposta és senzilla: estaves massa ofuscada pensant en l'altra persona que no paraves cap atenció en aquesta.

Però tot això es passa de seguida, una setmana, potser un parell d'elles i n'hi haurà prou. Perquè, al cap i a la fi, allò que teníeu no era res: una mentida, un engany, un intent de bàlsam.

Aquesta "relació" (dubtosa) des del primer dia, va començar el camí cap al no res i, en efecte, és allà on ha acabat: al no res, sense cap significació per ningú.