Paranoies

Sentir-te imbècil i no poder fer res per evitar-ho.

T'has cregut tot el que t'han dit i, ara, que te n'adones que tot era mentida, penses en fins a quin punt has sigut un subnormal. Maldius tots aquestos moments en que pensaves que tot era perfecte i no, tot no era més que un gran engany. I la persona qui t'ha enganyat? Millor no hi pensis. Segurament, està perfectament, no et recorda. I quan ho fa, li fas venir un somriure a la cara de malícia i un pensament de: "pobre innocent...". I et seguirà negant l'engany. Tu sabràs quina és la realitat i l'altra persona també, però mai oficialment, perquè les persones que enganyen no són capaces de reconèixer-ho.

"No val la pena que hi pensis", et diran. Tenen raó? Potser sí, potser no. És possible que si penses en això arribis a aprendre alguna cosa d'això que t'ha passat, però també pot passar que t'amarguis per una persona a qui mai li has importat una merda. I, llavors, què hem de fer?

Lluitar per seguir endavant, deixar enrere les persones que no ens han sabut valorar, provar d'aprendre alguna cosa i no mostrar punts febles. Aquesta és la resposta. I ens tornarà a passar i haurem de fer el mateix un altre cop, però això són coses de la vida. I pensa que probablement a la persona la qual t'ha enganyat també l'enganyaran i es sentirà de la mateixa manera que tu. Potser, llavors, se n'adoni que la va cagar del tot amb tu. Les dites són molt sàbies:

"Menja, gat, menja sardina, que ja cagaràs l'espina".