dissabte, 13 de juny del 2009

Tontades!




Podria estar mirant-te hores seguides, sense dir res, sense cansar-me... Sentir-te parlar, veure com de vegades m'apartes la mirada perquè no me la pots mantindre, saber que ets allà, al meu costat, encara que sàpigui que no puc fer allò que voldria. No puc descriure què em passa pel cap quan ets al meu costat, perquè tampoc ho sé gaire bé.

Dius que esperi, i ho faig amb molt de gust imaginant-me com serà tot quan ja no calgui que ho faci més. Sense amagar-nos, sense límits... Però encara que esperi pacientment, no dubtes ni un moment que, al mateix temps, lluito per no perdre't, mai ha estat el meu estil esperar amb els braços creuats.

Saps que sóc al teu costat, que et recolçaré i et donaré força en els moments més difícils, i que ho seguiré estant encara que no et decideixis per mi. I és que, per sobre de tot, vull que siguis feliç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada